dijous, 1 de novembre del 2007

La Casa del Prat


L'historiador Joan Fuguet ens dóna detalls dels edificis templers campredonencs en el seu llibre "Templers i hospitalers II":
En els capbreus hospitalers les partides del Prat i de Quint esdevindran Campredó i Font de Quinto. En les confessions de l'enfiteuta de Campredó sempre s'esmenta una torre, que no pot ser altra que aquesta que coneixem amb els mateixos noms. És una construcció prismàtica de secció quadrangular que mesura 8.20m per 6 m. de base, per 11 m d'altura. Els murs són de pedra mitjana més o menys regular però desigual, disposada en filades lligades amb morter de calç, de fet, és l'aparell més habitual d'aqueixes construccions militars menors de l'Ebre. Té dues plantes, d'uns 4 m. d'altura i una terrassa. Els pisos són voltes de canó lleugerament apuntades, obrades de maçoneria encofrada. La terrassa estava coronada d'un matacà perimetral aguantat per mènsules de pedra, que és l'únic que roman; probablement era com el de la torre del Prior del barri de Jesús. S'hi accedia per una porta petita situada al costat oest del pla terrer, a la qual li falten les dovelles exteriors. Als costats E i N de la planta del mig hi ha espitlleres originals; les altres finestres, més grans i altes, obertes a diferents nivells, van ser fetes en època moderna, en doblar la planta noble per utilitzar la torre com vivenda. La comunicació vertical originàriament es feia per trapes, mitjançant escales de fusta. La tipologia d'aquest edifici és semblant a la de les torres de la Carrova i sobretot a la del Prior; estimem que totes són del mateix temps, és a dir, del segle XIII.
D'aquest edifici, conegut popularment amb el nom de la Llotja, avui només es conserva, i bastant deteriorada, la planta baixa. Es tracta d'una peça quadrangular de 5,8 m per 8,20 m de base per uns 5 m. d'altura a l'interior, coberta amb volta de canó apuntada, obrada amb maçoneria encofrada amb lloses col·locades a plec de llibre. Els murs - considerablement gruixuts: 1.90 m - tenen nucli de maçoneria revestit per ambdues cares de carreuat regular molt bo, aparellat a trencajunt. No sembla que aquesta planta baixa hagués tingut cap porta forana; potser tenia una finestra o espitllera al costat de ponent, on en temps no gaire llunyans construïren una llar de foc amb xemeneia. La comunicació amb el pis superior es feia per una trapa oberta al mig de la volta i per una escala de caragol que penetra el mur de tramuntana, vora l'angle de ponent. Aquest caragol és una construcció pètria impecable, testimoni de la categoria notable que en son origen havia tingut l'edifici.
L'angle sud-est està de molt de temps ençà apuntalat per dos contraforts que han evitat la ruïna de la volta. Sembla que l'arrencament de carreus del costat sud va debilitar tant el mur que es va témer una ensulsiada imminent de l'edifici. La impressió que se'n treu avui de contemplar " la llotja" és que es tracta de les restes d'una casa important, de dues o tres plantes, construïda probablement el segle XIII. si la documentació templera i hospitalera indueixen a pensar que "la llotja" és la casa que fou seu de la sotscomanda templera de Prat, les característiques de l'edifici n'abonen la suposició.
Aquest edifici, en temps ja força reculats, fou víctima d'un gravíssim espoli, presumiblement per aprofitar-ne la pedra. El motiu de salvar la planta baixa de l'enderroc no pot ser altre que la necessitat de conservar-la com a cobert agrícola; de fet, aquesta ha estat la seva utilització durant molts anys. És probable que l'espoliació de la pedra i la consegüent destrucció de l'edifici hagués tingut lloc ja en el segle XVIII, car el capbreu de 1743 assenyala que en aquella heretat de Font de Quinto hi havia vestigis d'una casa. Hom s'interroga sobre la procedència d'un qualificatiu popular de connotacions marineres com la Llotja, que no poden justificar ni la tipologia de l'edifici ni la història. Tenim la impressió que és un topònim bastant recent, ja que no figura ni en la documentació consultada ni en l'exhaustiu recull de toponímia popular tortosina. Del Folklore tortosí, de J. Moreira, publicat l'any 1934. És possible que la causa d'aquest nom es relacioni amb la suposició, que circulà per Tortosa a començaments de segle, de l'existència a Campredó d'un port marítim a l'Edat Mitjana, teoria que fou desautoritzada amb contundència per Carreras Candi.