dilluns, 16 de març del 2009

Concurs Redacció 25 anys Temple Parroquial

Aquesta és la redacció guanyadora del concurs realitzat al Ceip "Port Rodó" de Campredó en commemoració dels 25 anys del Temple Parroquial.
El guanyador ha estat Albert March de 6è de primària.








La parròquia de Campredó s’anomena Sant Joan Baptista. L’any 1981 és va posar la primera pedra i el 1984 es va inaugurar un temple més gran i modern que l’anterior. L’edifici ve ser dissenyat per Xavier Martí i construït per un veí del poble anomenat Joaquim Gausachs.
Aquesta església té forma de creu grega, formada per dos naus rectangulars que formen la creu. s gran, espaiosa, moderna i lluminosa. També consta d’un gran lluernari amb forma de piràmide per on entra una llum blanca i brillant que il·lumina tota la parròquia. A més hi han uns vitralls de colors, com si fossin un arc de Sant Martí. Estan dissenyats i construïts per Domènech Fita que acaben d’il·luminar l’edifici, així doncs, deixant-lo tot enlluernat.
Quan entrem per la porta principal podem observar el magnífic altar i a l’esquerra una pila Baptismal feta de marbre, fusta i ferro forjat on em van batejar.
A l’interior no hi ha columnes que podrien dificultar la vista i a l’exterior una magnífica façana, obra de Domènech Fita, on s’explica la història del poble. La façana està dividida en tres parts: una explica la història de Campredó, l’altra està la imatge de Sant Joan Baptista i l’ultima explica la història de l’església.
El nom del nostre rector és Víctor Manuel Cardona i el del bisbe Xavier Salinas Viñals.
Els laics i laiques de la nostra parròquia duen a terme unes activitats com comptabilitat, catequesi, assessorament al consell, ajudar al mossèn a fer activitats lúdiques etc.
Víctor també fa activitats com catequesi, visitar els malalts, missa, excursions, colònies. També fa festes que ha implantat la parròquia com Sant Joan, Sant Antoni, l’aniversari de la parròquia i la jornada del totxo que consisteix en recopilar diners venen coses i després ho donen a Mans Unides, que ells s’encarreguen personalment de donar-ho a la gent pobra. A mi aquesta parròquia m’agrada molt perquè no connexió cap altra de les terres de l’Ebre que tingui tantes coses tan importants magnífiques, fascinats i boniques com aquesta. A més jo participo en moltes activitats de la parròquia i em diverteixo molt.


Albert March 6è.

diumenge, 15 de març del 2009

Les tombes antropomorfes amenaçades pel traçat de l'autovia


Campredó disposa d'un riquíssim patrimoni històric, amb edificis medievals i jaciments arqueològics d'importància. Les tombes antropomorfes es troben a la partida del Rodeo. De ben segur, que si l'indret on es troben fos objecte de prospeccions, se'n podrien descobrir de noves que permetrien donar a conèixer una important part de la nostra història. Aquest important jaciment està amenaçat pel projecte de traçat de l'autovia que ha d'unir La Jana amb El Perelló. El Departament de cultura de la Generalitat ha emès un informe en què aconsella a Foment que faci prospeccions arqueológiques a la zona, abans d'endegar aquestes polèmiques obres per no destruir possibles jaciments. Concretament, a l'apartat Conclusiones diu (usant la llengua dels veïns):

Teniendo en cuenta la extensión del área afectada, las características del proyecto y que el Inventario del Patrimonio Arqueológico no es fruto de una documentación exhaustiva de todo el territorio, sino que únicamente documenta el patrimonio que se conoce de manera escrita o a través de fuentes orales, es imprescindible realizar una prospección arqueológica sistemática en toda la zona afectada por el proyecto con el objetivo de documentar la posible existencia de yacimientos arqueológicos actualmente no conocidos ni documentados. La realización de esta prospección en la fase de estudio garantiza, en buena medida, la correcta implantación del proyecto. La situación contraria - localización de yacimientos arqueológicos - durante la fase de ejecución, puede comportar sin lugar a dudas importantes perjuicios a la parte promotora, dada las imprescindibles intervenciones arqueológicas que deberían realizarse y las probables modificaciones del proyecto que éstas comportarían. La prospección arqueológica también servirá para valorar detalladamente la afectación detectada que podría ocasionar el trazado a los bienes culturales documentados (tram de via romana del Perelló i Partida del Rodeo), y proponer las medidas preventivas y correctoras más adecuadas para cada bien.

La descripció d'aquestes tombes de l'arqueòleg tarragoní Joan-Vianney Arbeloa la trobem al llibre Campredó orígens i actualitat:

Un element interessant, que tant podria correspondre a l'època andalusina com al període immediatament anterior, és el conjunt format per dues tombes antropomorfes excavades a la roca que es troben en una finca particular a la partida del Rodeo, dins el territori de Campredó. Tot i que gairebé inèdites, va aparèixer una notícia a La veu de Catalunya del 6 de juliol de 1909, que recullen també Puig i Cadafalch i Falguera i Goday, però sense esmentar-ne cap característica. Un dels sepulcres pertanyia a una persona adulta, atès que amida 2.30 m de llargada per 0.75 d'amplada, amb orientació est-oest, amb un buidatge a la roca de 0.55 m. de profunditat, i amb els extrems longitudinals més petits, tot i que no es pot arribar a determinar amb seguretat quin dels extrems podria correspondre al lloc del cap (testera). El segon sepulcre, paral·lel a l'anterior i que devia correspondre a un infant, amida 1.1o m de llargada per 0.70 d'amplada, amb una profunditat excavada que oscil·la entre els 0.70 i els 0.40 m, i presenta una testera ben marcada a la roca a l'extrem oest. Aquestes dues tombes que s'haurien de situar d'una manera àmplia entre el Baix Imperi i l'època andalusina, correspondrien als enterraments de persones vinculades a un assentament rural, dins d'aquest marc cronològic, probablement proper a les tombes. Malgrat tot, desconeixem els punts concrets d'hàbitat de la societat andalusina al territori de Campredó, tot i que hi ha notícia de la seva presència.

Hem pogut comprovar que es tracta d'un jaciment de notable importància que hauria de ser protegit i que no pot quedar soterrat baix d'una carretera.