Visita guiada a la Torra

Imatges de la visita guiada a la Torre de Campredó el passat de maig 2010. Va ser un èxit de participació i amb molt bon gust per part dels assistents. Les explicacions a càrrec de l'arqueòloga Cinta Montanyés i el campredonenc Emigdi Subirats van agradar d'alló més als assistents. Agrair l'interés de tots dos en
participar en aquesta diada de les Torres campredonenques.

ADIF desmonta l'estació de Campredó

Aquesta setmana el poble de Campredó ha rebut un nou cop fort contra el seu patrimoni històric. La il·lògica s'ha tornat a imposar, i de quina manera! ADIF ha enderrocat l'edifici que ocupaven els lavabos de l'estació. Sense previ avís a la ciutadania, ens els hem trobat senzillament a terra! A molts campredonencs i a moltes campredonenques ens ha causat indignació i molta pena. Indignació, a causa del menyspreu que ha demostrat l'esmentada empresa pels nostres valors patrimonials, per la riquesa arquitectònica; pena, perquè ha estat un comportament arbitrari i irracional, gens propi del nou segle XXI.
La història recordarà que l'estació de Campredó, fins al mes de març de 2010, estava composada per tres edificis que conservaven exteriorment l'estètica original que va caracteritzar aquestes construccions emblemàtiques, i alhora conformaven un conjunt arquitectònic d'interès artístic gens menyspreable. Quan es parla d'art, es pot parlar de construccions amb personalitat i importància social i històrica, aquí en teníem un claríssim exemple. La casella, l'estació i els lavabos eren un patrimoni que esperàvem poder recuperar en un futur. Hi teníem posades moltes esperances i molts anhels... tota mena de projectes viables, sense presses però sense pauses.
Per a vergonya de tots i de totes, s'ha actuat per via recta i s'ha fet un mal irreparable. La via de l'enderrocament ha tirat en orris les nostres esperances. Ja no podem parlar d'un conjunt arquitectònic a tres bandes, perquè una els feia nosa!!! I les altres dos, sembla que també els en fa!!! Un dels edificis ja no està, perquè uns senyors han decidit que no havia de romandre en peus per més temps. Ara bé, aquesta empresa té un abocador permanent als terrenys circumdants, el ferro i la runa forma part del paisatge de les seues possessions. Ells s'han cregut en dret d'enderrocar un patrimoni ciutadà, com tenen el dret d'embrutar la terra i deixar perdre uns edificis amb vàlua arquitectònica, que, en el seu estat actual, són un perill per a la població.
La cançó del Carrilet de Quico el Cèlio denuncia la manca de mires d'aquells que van decidir clausurar la línia que recorria l'històric trenet de via estreta en un moment en què podria ser un gran atractiu turístic. L'edifici dels lavabos era ben singular, únic quant a les estacions de ferrocarril de Catalunya. Calia conservar-lo, i en un futur s'hauria pogut restaurar. Fa uns anys ja vam lamentar que s'enderroqués la caseta que ocupava el guarda-agulles, ofici ja en vies d'extinció sinó totalment extingit, però que representava un d'aquells entranyables retrats d'un temps.
No sé si ADIF ens tornarà a sorprendre de nou i un dia ens trobem la casella a terra, ja que pot molestar el camí del costat. Han tallat els arbres de l'indret, han enderrocat un edifici amb valor artístic i patrimonial, quina nova malifeta ens cal esperar!!!
L'actual estat de preservació de l'estació de Campredó és una autèntica vergonya col·lectiva. No sabem si els que manen al municipi on ens obliguen a estar tenen alguna cosa a dir al respecte, o si reaccionaran davant d'aquesta actuació bàrbara patrimonialment parlant.
S'ha atemptat greument contra el patrimoni campredonenc...

Inauguració Oficial de la Restauració de les Torres

El proper dimecres 7 d'octubre es farà la inauguració oficial de la restauració de les Torres de Campredó. L'acte serà presidit per l'honorable Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras i Gaju.

A les 12:15 del matí es farà la rebuda del conseller per part de les autoritats locals a l'Edifici d'usos múltiples de Campredó. Posteriorment es traslladaran a la Torra de Campredó i La Casa del Prat per fer la inauguració de les restauracions realitzades.

Tothom està convidat, celebrem entre tots aquest dia tan memorable.

L'Ermita de Solicrú (i 2)

Els Goigs

Els goigs de la Mare de Déu de Solicrú van ser conservats per un històric comensal de la catedral de Tortosa, en Tomàs Moré. Era un excel·lent poeta, col·laborador del rotatiu “El Eco del País” i oncle del primer periodista tortosí, Josep M. Paulí, amb el qual va escriure un drama sacrohistòric: “La baixada de la Cinta”. Els citats goigs mostren la imatge de la verge amb el pastor en un costat i a l’altre el bou al qual s’al·ludeix la troballa. El veterà historiador de Forcall, José Eixarch, els va descobrir mentre estava preparant uns capítols del llibre “Campredó. Orígens i actualitat”. Val a dir que han estat molt valuosos, ja que hem pogut recuperar una creença popular força arrelada al nostre poble.
Consten d’11 estrofes de 8 versos cadascuna, repetint-se al final de cadascuna d’elles els dos darrers versos de la tornada: Pues sois de toda la tierra, la Atalaya más segura. Amparad vuestros devotos, de Solicrú, Virgen Pura. Amb la lectura dels goigs ens trobem el desenvolupament de la llegenda pas a pas: des del bou que origina el descobriment de la imatge passant per la reacció devota del pastor fins la posterior erecció delsantuari.

La Creença

Pel que respecta a la troballa de la imatge de la Verge de Solicrú, ens fa saber l’esmentat Canonge ulldeconenc, Ramon O’Callaghan, que un pastoret va adonar-se que un dels bous del seu nombrós ramat se sentia inclinat a jeure en un mateix lloc situat dalt d’un turó elevat, mentre que sovint se’l veia com llepava una gran pedra o llosa. Encuriosit per la persistència de l’animal en no moure’s del costat d’aquella pedra, un dia es va veure amb força de moure-la. Aleshores, va quedar estupefacte en veure que en un forat menut hi havia una petita imatge d’una Mare de Déu asseguda en una cadira mentre mantenia el seu fill en braços, en honor a la qual es va edificar el vell santuari.
Li tenien molta devoció els habitants de Campredó, donat que era advocada contra les tercianes o quartanes (malaltia que en termes mèdics rebia el nom de paludisme), que provocaven mortaldats arreu del territori, donada la manca de drenatges i l’estancament de les aigües residuals.
A l’estrofa desena dels goigs trobem els versos que fan esment a la devoció popularTerra de tercianes i quartanes.
Els brots palúdics que sacsejaren la riba final de l’Ebre català a partir de 1854 tingueren uns focus importants a les partides de Sant Onofre, Font de Quinto, Soldevila i al mateix nucli urbà de Campredó. L’any 1885 el periòdic tortosí “La Voz del Progreso”, el 22-VIII, publicava la següent crònica, que ens ajudarà a situar-nos històricament en el desenvolupament d’aquesta pandèmia: Sabemos por conducto fidedigno que en la partida de Campredó existen dos atacados de la enfermedad reinante. Campredó ha permanecido incólume a pesar de los encharcamientos que aún hoy existen en dicho punto y ahora que la enfermedad parece estar completamente vencida en todos los pueblos y arrabales circunvecinos se presenta de repente en Campredó. Es de advertir que el año pasado dicha partida fué de las pocas en que se presentaron casos sospechosos.
Les causes del paludisme varen ser principalment les següents: l’obertura dels canals amb l’increment de les aigües estancades, la manca de desguassos, les inundacions dels camps d’arròs, les temperatures mínimes superiors als 15º C, els vents del sud i sud-oest durant els mesos càlids i les deficiències de tot tipus que tenien els habitatges. Durant la segona i tercera dècada del segle passat, el prestigiós metge tortosí Manel Vilà va instal·lar un consultori al nostre poble per tal d’intentar eradicar d’una vegada aquesta greu malaltia.

Dites i Prerrogatives

“Cada un dia, com la quartana” és una dita tradicional campredonenca que reflecteix l’angúnia ciutadana davant de la febre que afectava els malalts amb una única treva de vint-i-quatre hores. De fet, el territori del Delta de l’Ebre era conegut curiosament per les fàbriques de regalèssia i per les tercianes. Hem cregut necessari incloure igualment, com a exemple de devoció popular, els següents versos d’una famosa prerrogativa a Sant Magí (patró de Tarragona):

Beveu-ne minyons, beveu-ne de l’aigua, cura de dolor, Febres i quartanes. I una altra a la Verge de l’Aldea: Quan aquest lloc era només sospir, Estatge de l’angoixa i la incertesa, Regne de la quartana i embolic, De fosc brostam i llenques d’aigua negra.

L'Ermita de Solicrú (1)

L'1 de maig de 2001 l'associació Soldevila va instaurar-lo com a dia del patrimoni campredonenc.

Darrerament, al voltant de l'ermita de Solicrú s'apleguen un bon nombre de campredonencs/ques.

Les següents explicacions formen part dels Goigs de la mare de Déu de Solicrú, que publicà la parròquia Sant Joan Baptista el 2006L’ErmitaCap dels nombrosos historiadors marians de finals del segle XIX i primera meitat del XX (Mn. Ramon O’Callaghan, Mn. Ferran Miralles, Manel Beguer, Josep M. Savin, etc.) que ens han informat sobre l’ermita de Solicrú ha gosat datar els seus orígens. Tots es limiten a afirmar que és molt antiga i que aproximadament fa dues centúries ja es trobava en situació ruïnosa a causa, probablement, de l’impacte devastador que va provocar la Guerra de la Independència (1808-1814), coneguda popularment com a guerra del francès, que va tenir uns combats virulents al nostre terme. De fet, va provocar igualment la destrucció del santuari i la imatge de la Verge del Bon Viatge, situada a la zona de l’Aube a Font de Quinto, que era especialment venerada pels mariners.L’ermita de Solicrú roman en un lloc veritablement estratègic: al vell mig del Lligallo de les Veles, el qual era una ruta agropecuària antiquíssima, que indica una direcció de nord a sud cap a Amposta. El paisatge que permet veure l’alçada de Solicrú és d’encís, donat que permet una magnífica vista dels nuclis urbans de Campredó, Font de Quinto i Raval del Pom, la zona industrial i les hortes de Soldevila i el Racó, amb unamirada a l’Aldea i l’altra al riu. Més endins se situa una irregular línia de garrofers, arbres gegants que amaguen l’Ebre, que s’esllavissa invisible i protector pel mig de la vall.Moltes generacions de campredonencs i campredonenques l’hem coneguda amb únicament les parets en peu, amb el sostre ensorrat i amb un arc de mig punt a la façana principal que ens feia suposar un origen medieval, atès que ens l’identificava amb les construccions templeres.A més, molt prop del santuari es troben dues de les més emblemàtiques construccions de la històrica i poderosa Orde militar dels Templers al Baix Ebre: La Torre de Font de Quinto i la Casa del Prat (també coneguda com a Llotja).L’ermita va ser restaurada l’any 2001 pels actuals propietaris de la finca del Mas de la Missa, la família García Ballester, que han demostrat una sensibilitat lloable. Es va respectar l’estructura antiga (excepte l’esmentat arc). Els materials i la tècnica usada varen ser els habituals de l’art camperol (teules, revestiment de parets, etc.) i es va tenir cura de tots els detalls en la seva restauració: vidriera, piló, creu, portalada, etc. Avui dia és un dels edificis emblema de Campredó, un poble molt ric en patrimoni històric, malauradament gens ben preservat.

Des de 2002 se celebra la Diada de Solicrú el dia 1 de maig, amb un servei religiós (l’únic que s’hi realitza durant l’any) i una trobada festivogastronòmica.

Concurs Redacció 25 anys Temple Parroquial

Aquesta és la redacció guanyadora del concurs realitzat al Ceip "Port Rodó" de Campredó en commemoració dels 25 anys del Temple Parroquial.

El guanyador ha estat Albert March de 6è de primària.

La parròquia de Campredó s’anomena Sant Joan Baptista. L’any 1981 és va posar la primera pedra i el 1984 es va inaugurar un temple més gran i modern que l’anterior. L’edifici ve ser dissenyat per Xavier Martí i construït per un veí del poble anomenat Joaquim Gausachs.

Aquesta església té forma de creu grega, formada per dos naus rectangulars que formen la creu. s gran, espaiosa, moderna i lluminosa. També consta d’un gran lluernari amb forma de piràmide per on entra una llum blanca i brillant que il·lumina tota la parròquia. A més hi han uns vitralls de colors, com si fossin un arc de Sant Martí. Estan dissenyats i construïts per Domènech Fita que acaben d’il·luminar l’edifici, així doncs, deixant-lo tot enlluernat.

Quan entrem per la porta principal podem observar el magnífic altar i a l’esquerra una pila Baptismal feta de marbre, fusta i ferro forjat on em van batejar.
A l’interior no hi ha columnes que podrien dificultar la vista i a l’exterior una magnífica façana, obra de Domènech Fita, on s’explica la història del poble. La façana està dividida en tres parts: una explica la història de Campredó, l’altra està la imatge de Sant Joan Baptista i l’ultima explica la història de l’església.
El nom del nostre rector és Víctor Manuel Cardona i el del bisbe Xavier Salinas Viñals.
Els laics i laiques de la nostra parròquia duen a terme unes activitats com comptabilitat, catequesi, assessorament al consell, ajudar al mossèn a fer activitats lúdiques etc.
Víctor també fa activitats com catequesi, visitar els malalts, missa, excursions, colònies. També fa festes que ha implantat la parròquia com Sant Joan, Sant Antoni, l’aniversari de la parròquia i la jornada del totxo que consisteix en recopilar diners venen coses i després ho donen a Mans Unides, que ells s’encarreguen personalment de donar-ho a la gent pobra. A mi aquesta parròquia m’agrada molt perquè no connexió cap altra de les terres de l’Ebre que tingui tantes coses tan importants magnífiques, fascinats i boniques com aquesta. A més jo participo en moltes activitats de la parròquia i em diverteixo molt.

Albert March 6è.

Les tombes antropomorfes amenaçades pel traçat de l'autovia

Campredó disposa d'un riquíssim patrimoni històric, amb edificis medievals i jaciments arqueològics d'importància. Les tombes antropomorfes es troben a la partida del Rodeo. De ben segur, que si l'indret on es troben fos objecte de prospeccions, se'n podrien descobrir de noves que permetrien donar a conèixer una important part de la nostra història. Aquest important jaciment està amenaçat pel projecte de traçat de l'autovia que ha d'unir La Jana amb El Perelló. El Departament de cultura de la Generalitat ha emès un informe en què aconsella a Foment que faci prospeccions arqueológiques a la zona, abans d'endegar aquestes polèmiques obres per no destruir possibles jaciments. Concretament, a l'apartat Conclusiones diu (usant la llengua dels veïns):

Teniendo en cuenta la extensión del área afectada, las características del proyecto y que el Inventario del Patrimonio Arqueológico no es fruto de una documentación exhaustiva de todo el territorio, sino que únicamente documenta el patrimonio que se conoce de manera escrita o a través de fuentes orales, es imprescindible realizar una prospección arqueológica sistemática en toda la zona afectada por el proyecto con el objetivo de documentar la posible existencia de yacimientos arqueológicos actualmente no conocidos ni documentados. La realización de esta prospección en la fase de estudio garantiza, en buena medida, la correcta implantación del proyecto. La situación contraria - localización de yacimientos arqueológicos - durante la fase de ejecución, puede comportar sin lugar a dudas importantes perjuicios a la parte promotora, dada las imprescindibles intervenciones arqueológicas que deberían realizarse y las probables modificaciones del proyecto que éstas comportarían. La prospección arqueológica también servirá para valorar detalladamente la afectación detectada que podría ocasionar el trazado a los bienes culturales documentados (tram de via romana del Perelló i Partida del Rodeo), y proponer las medidas preventivas y correctoras más adecuadas para cada bien.

La descripció d'aquestes tombes de l'arqueòleg tarragoní Joan-Vianney Arbeloa la trobem al llibre Campredó orígens i actualitat:

Un element interessant, que tant podria correspondre a l'època andalusina com al període immediatament anterior, és el conjunt format per dues tombes antropomorfes excavades a la roca que es troben en una finca particular a la partida del Rodeo, dins el territori de Campredó. Tot i que gairebé inèdites, va aparèixer una notícia a La veu de Catalunya del 6 de juliol de 1909, que recullen també Puig i Cadafalch i Falguera i Goday, però sense esmentar-ne cap característica. Un dels sepulcres pertanyia a una persona adulta, atès que amida 2.30 m de llargada per 0.75 d'amplada, amb orientació est-oest, amb un buidatge a la roca de 0.55 m. de profunditat, i amb els extrems longitudinals més petits, tot i que no es pot arribar a determinar amb seguretat quin dels extrems podria correspondre al lloc del cap (testera). El segon sepulcre, paral·lel a l'anterior i que devia correspondre a un infant, amida 1.1o m de llargada per 0.70 d'amplada, amb una profunditat excavada que oscil·la entre els 0.70 i els 0.40 m, i presenta una testera ben marcada a la roca a l'extrem oest. Aquestes dues tombes que s'haurien de situar d'una manera àmplia entre el Baix Imperi i l'època andalusina, correspondrien als enterraments de persones vinculades a un assentament rural, dins d'aquest marc cronològic, probablement proper a les tombes. Malgrat tot, desconeixem els punts concrets d'hàbitat de la societat andalusina al territori de Campredó, tot i que hi ha notícia de la seva presència.

Hem pogut comprovar que es tracta d'un jaciment de notable importància que hauria de ser protegit i que no pot quedar soterrat baix d'una carretera.