Antecedents de la troballa:
La inscripció va ser trobada a la partida del Fondo, al marge esquerre del riu i gairebé al límit de la plataforma continental amb els dipòsits recents que formen el delta de l'Ebre.Dintre d'aquesta partida es troba la torre medieval de Campredó, no coneixem fins ara cap vestigi arqueològic que puguen relacionar amb aquesta làpida. Podríem però establir un cert paral.lelisme amb la troballa de 1984 a Mianes, als voltants de la torre de la Carrova, que s'alça gairebé davant per davant, a l'altra banda del riu. Totes dos construccions en el seu temps devien controlar el gran estuari de l'Ebre.El nom del difunt pertany a una de les famílies més representatives de l'aristocràcia tortosina. Per la seva cronologia molt antiga podria tractar-se d'un dels primers personatges d'aquest llinatge; hi consta també l'origo, edelensis, testimoniat aquí per primera vegada.
- Estudi de la làpida de Campredó.
El febrer de 1987, en vam tenir notícia d'una troballa d'una possible inscripció als voltants de Campredó, vam acudir a comprovar l'autenticitat d'aquesta informació. Es tracta d'un pedestal o ara de pedra de gres grisenc i de secció rectangular, amb motllura a la part superior i a la base.Una fractura talla en diagonal un sector de la peça; falta un tros de la base d'una banda i d'un dels angles inferiors de l'altra. També a l'extrem superior està escapçat. No obstant podem llegir la inscripció complerta.
D(ii) M (anibus)
IVL (ii) LVPI VI VIR (i)
AVG (ustalis) IVLIA NYM
PHIDIA PATRO
NO INDULGE (n)
TISSIMO B (ene) M(erenti) (F(ecit)
Traducció: "Als deus manes de Julius Llupus, servir augustal. Ho va fer Júlia Nymphidia al seu patró indugeltíssim que bé ho mereixia".
Lletres capitals quadrades, elegants i regulars amb peus ben marcats.
Com gairebé tota inscripció funerària comença amb una dedicació als deus manes del difunt, el nom en el qual, en genititu, indica aquesta relació i va seguir d'un càrrec religiós, el de Servir australis, després hi ve el nom de la dedicant, que ofereix la làpida al seu patró, i clou el text amb una forma usual: bene merenti (fecit), abreujada.El cognomen del dedicat, Lupus, és prou conegut dins de l'onomàstica hispànica. Concretament en els índex de Vives (1971) apareix en 32 inscripcions, con en el cas present sols apareix com a cognomen, tret d'algunes excepcions que el trobem com a nomen.
Júlia Nymphidia devia haver estat una esclava de Lupus, ja que a la seua dedicatòria l'anomena com a patró; la mateixa coincidència dels nomen -Juli-Julia - el cognom Nymphidia, d'origen grec confirma el seu origen servil.
A propòsit de la inscripció de Campredó.
Iulius Lupus era sens dubte un llibert. Malgrat que a la inscripció no es faci al.lusió a la seva condició jurídica i malgrat que el seu cognomen aparegui ben documental entre persones ingènues, àdhuc de posició social elevada, l'origen servil de Iulius Lupus ens es conegut pel càrrec religiós municipal que havia exercit, reservat de fet a lliberts enriquits o pertanyents a famílies de les elits locals, i ens ho confirma la composició del seu nom, sense tribu ni filiació.
Quant al gentilici, cal dir que els noments Iulius també està documental a Dertosa per un altra inscripció sepulcral, que presenta un innegable paral.lelisme formal i social amb la que comentem: Iulia Marcia la va dedicar també invocnt als deus manes, a Q.Iul Flavianus, patronus i marit indugeltíssim, i a Q.Iul GAetulicus, pare de Flavianus. En una comunitat municipal d'origen cesarià o augustià com Dertosa, en què el nom Iulius figura en la mateixa titulació "M(unicipum) H(ibera) I(ulia) I(lercavonia) D(ertosa) " segons consta en les monedes d'encunyà -, és probable que aquest gentilici es remunta als moments constitutius de l'entitat municipal, i per tant, que Lupus hagués pertangut a una antiga família de l'elit ciutadana.
Iulia Nymphidia era, una lliberta, com moltes persones d'origen servil, duia un cognomen de caràcter hel.lènic, que també trobem testimoniat a la propera tarraco, com a nom d'una esclava. L'epígraf que comentem és doncs un exemple més, a Dertosa hi ha un altre de segur, de la possessió i ,manumissió d'esclaus per amos d'origen servil. Per recordar la memòria del difunt, Nymphidia va dedicar la inscripció als déus manes d'acord un costum usual de l'epigrafia romana, ven documentat a Dertosa. Desconeixem els motius concrets que induïen a fer la làpida, però cal tenir present que els llibers, estaven obligats a tenir cura de la sepultura de l'antic amo.
La inscripció de Campredó ens permet conèixer, doncs, un nou Servir Augustalius de Dertosa que cal afegir a la llista dels ja recollits en CIL: P. Cornelius Frontinus, C. Terentius Onesimus, M. Porcius Theopompus els dos últims amb importants i inusuals honors rebuts de l'orde decurionyum de la ciutat, sobre tot en el cas de Theopompus. Sense dubte es tractava d'una elite de llibers enriquits, probablement afranquits d'importants famílies locals, que, marginats del govern municipal per l'origen servil, eren vinculats a la vida pública i oficial de la comunitat i a la sempre dura càrrega del manteniment de la ciutat a travès d'aquell onerós càrrec religiós lligat al culte imperial.
Després de Tarraco i Barcino, amb conjunt d'epígrafs molt més rics que el de Dertosa, aquesta ciutat es la població de la costa mediterrània d'Hispània amb un major nombre de Serviri Augustales, cosa que sens dubte respon a la imprtant activitat mercantil que hi tenia lloc. Port de litoral i porta de gran artèria de l'Ebre, la ciutat, punt d'enllaç de la navegació marítima i fluvial, va deure ser centre d'una dinàmica vida marinera i comercial, que troben singularment reflectit en les monedes i les insrcripcions de la ciutat.
Efectivament, com és ben sabut, les monedes encunyades per Dertosa mostren com a símbol de la ciutat una nau amb les veles esteses, ultra aquesta circumstància tant reveladora, les inscripcions torotsines també traspuen un ambitent d'una intensa vida marinera i comercial. Dues inscripcions sepulcrals, una d'elles amb un barco esculpit, recorden la mep`roria de sengles individus, sens dubte comerciants o mariners, que moriren lluny de la ciutat; "Peregre defunctus".
Una altra inscripció també sepuclcral, testimonia la presència de soldats d'un trirrem de l'esquadra de Rabenna. Fins i tot les mateixes divinitats venerades dels particulars responen a aquest mateix ambient, ja que són de caràcter netament tutelar i/o directament vinculades al món del comerç i dels mariners.En aquest medi, els llibers més actius i més ben situats hi devien trobar l'oportunitat d'aconseguir els anhelats beneficis materials que els permetran de millorar la posició dins la comunitat, beneficis que, com passava en altres indrets, en part devien reinvertir-se en l'agricultura, com potser fou el cas de Iulius Lupus, si l'indret de la troballa de la inscripció correspon al del seu emplaçament originari.
En fi, si l'existència a Dertosa d'una elit de lliberts acomodats és un fenomen social que no es pot deslligar de la important activitast mercantil que devia tenir-hi llloc, aquest ambient econ+omic tampoc no és imaginable sense la navegació marítima i la fluvial. De la importància del tràfic comercial per aquest riu, ja en parlà Aviè (Ora Mar, va 503) i, que n'aporta la notícia més precisa la recerca arqueològica, com en el cas del comerç vinícola, ben rastrejable per les restes amfòriques.
En la descripció que César féu de la batalla d'Ilerda. També s'hi troben al.lusions circumstancials a la navegació per l'Ebre (CAes, B.c. I??61). Dertosa ja devia ésser, doncs, la porta comercial més important de les terres de la depressió de l'Ebre en època romana per on devien realitzar-se una bona part dels intercanvis d'aquestes terres interiors de la Citerior amb l'exterior.
Margarida Genera i Monells (Cap d'Arqueologia de Tarragona) Jordi Pons i Sala
Extracte de l'article publicat al 8è Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà.
La inscripció va ser trobada a la partida del Fondo, al marge esquerre del riu i gairebé al límit de la plataforma continental amb els dipòsits recents que formen el delta de l'Ebre.Dintre d'aquesta partida es troba la torre medieval de Campredó, no coneixem fins ara cap vestigi arqueològic que puguen relacionar amb aquesta làpida. Podríem però establir un cert paral.lelisme amb la troballa de 1984 a Mianes, als voltants de la torre de la Carrova, que s'alça gairebé davant per davant, a l'altra banda del riu. Totes dos construccions en el seu temps devien controlar el gran estuari de l'Ebre.El nom del difunt pertany a una de les famílies més representatives de l'aristocràcia tortosina. Per la seva cronologia molt antiga podria tractar-se d'un dels primers personatges d'aquest llinatge; hi consta també l'origo, edelensis, testimoniat aquí per primera vegada.
- Estudi de la làpida de Campredó.
El febrer de 1987, en vam tenir notícia d'una troballa d'una possible inscripció als voltants de Campredó, vam acudir a comprovar l'autenticitat d'aquesta informació. Es tracta d'un pedestal o ara de pedra de gres grisenc i de secció rectangular, amb motllura a la part superior i a la base.Una fractura talla en diagonal un sector de la peça; falta un tros de la base d'una banda i d'un dels angles inferiors de l'altra. També a l'extrem superior està escapçat. No obstant podem llegir la inscripció complerta.
D(ii) M (anibus)
IVL (ii) LVPI VI VIR (i)
AVG (ustalis) IVLIA NYM
PHIDIA PATRO
NO INDULGE (n)
TISSIMO B (ene) M(erenti) (F(ecit)
Traducció: "Als deus manes de Julius Llupus, servir augustal. Ho va fer Júlia Nymphidia al seu patró indugeltíssim que bé ho mereixia".
Lletres capitals quadrades, elegants i regulars amb peus ben marcats.
Com gairebé tota inscripció funerària comença amb una dedicació als deus manes del difunt, el nom en el qual, en genititu, indica aquesta relació i va seguir d'un càrrec religiós, el de Servir australis, després hi ve el nom de la dedicant, que ofereix la làpida al seu patró, i clou el text amb una forma usual: bene merenti (fecit), abreujada.El cognomen del dedicat, Lupus, és prou conegut dins de l'onomàstica hispànica. Concretament en els índex de Vives (1971) apareix en 32 inscripcions, con en el cas present sols apareix com a cognomen, tret d'algunes excepcions que el trobem com a nomen.
Júlia Nymphidia devia haver estat una esclava de Lupus, ja que a la seua dedicatòria l'anomena com a patró; la mateixa coincidència dels nomen -Juli-Julia - el cognom Nymphidia, d'origen grec confirma el seu origen servil.
A propòsit de la inscripció de Campredó.
Iulius Lupus era sens dubte un llibert. Malgrat que a la inscripció no es faci al.lusió a la seva condició jurídica i malgrat que el seu cognomen aparegui ben documental entre persones ingènues, àdhuc de posició social elevada, l'origen servil de Iulius Lupus ens es conegut pel càrrec religiós municipal que havia exercit, reservat de fet a lliberts enriquits o pertanyents a famílies de les elits locals, i ens ho confirma la composició del seu nom, sense tribu ni filiació.
Quant al gentilici, cal dir que els noments Iulius també està documental a Dertosa per un altra inscripció sepulcral, que presenta un innegable paral.lelisme formal i social amb la que comentem: Iulia Marcia la va dedicar també invocnt als deus manes, a Q.Iul Flavianus, patronus i marit indugeltíssim, i a Q.Iul GAetulicus, pare de Flavianus. En una comunitat municipal d'origen cesarià o augustià com Dertosa, en què el nom Iulius figura en la mateixa titulació "M(unicipum) H(ibera) I(ulia) I(lercavonia) D(ertosa) " segons consta en les monedes d'encunyà -, és probable que aquest gentilici es remunta als moments constitutius de l'entitat municipal, i per tant, que Lupus hagués pertangut a una antiga família de l'elit ciutadana.
Iulia Nymphidia era, una lliberta, com moltes persones d'origen servil, duia un cognomen de caràcter hel.lènic, que també trobem testimoniat a la propera tarraco, com a nom d'una esclava. L'epígraf que comentem és doncs un exemple més, a Dertosa hi ha un altre de segur, de la possessió i ,manumissió d'esclaus per amos d'origen servil. Per recordar la memòria del difunt, Nymphidia va dedicar la inscripció als déus manes d'acord un costum usual de l'epigrafia romana, ven documentat a Dertosa. Desconeixem els motius concrets que induïen a fer la làpida, però cal tenir present que els llibers, estaven obligats a tenir cura de la sepultura de l'antic amo.
La inscripció de Campredó ens permet conèixer, doncs, un nou Servir Augustalius de Dertosa que cal afegir a la llista dels ja recollits en CIL: P. Cornelius Frontinus, C. Terentius Onesimus, M. Porcius Theopompus els dos últims amb importants i inusuals honors rebuts de l'orde decurionyum de la ciutat, sobre tot en el cas de Theopompus. Sense dubte es tractava d'una elite de llibers enriquits, probablement afranquits d'importants famílies locals, que, marginats del govern municipal per l'origen servil, eren vinculats a la vida pública i oficial de la comunitat i a la sempre dura càrrega del manteniment de la ciutat a travès d'aquell onerós càrrec religiós lligat al culte imperial.
Després de Tarraco i Barcino, amb conjunt d'epígrafs molt més rics que el de Dertosa, aquesta ciutat es la població de la costa mediterrània d'Hispània amb un major nombre de Serviri Augustales, cosa que sens dubte respon a la imprtant activitat mercantil que hi tenia lloc. Port de litoral i porta de gran artèria de l'Ebre, la ciutat, punt d'enllaç de la navegació marítima i fluvial, va deure ser centre d'una dinàmica vida marinera i comercial, que troben singularment reflectit en les monedes i les insrcripcions de la ciutat.
Efectivament, com és ben sabut, les monedes encunyades per Dertosa mostren com a símbol de la ciutat una nau amb les veles esteses, ultra aquesta circumstància tant reveladora, les inscripcions torotsines també traspuen un ambitent d'una intensa vida marinera i comercial. Dues inscripcions sepulcrals, una d'elles amb un barco esculpit, recorden la mep`roria de sengles individus, sens dubte comerciants o mariners, que moriren lluny de la ciutat; "Peregre defunctus".
Una altra inscripció també sepuclcral, testimonia la presència de soldats d'un trirrem de l'esquadra de Rabenna. Fins i tot les mateixes divinitats venerades dels particulars responen a aquest mateix ambient, ja que són de caràcter netament tutelar i/o directament vinculades al món del comerç i dels mariners.En aquest medi, els llibers més actius i més ben situats hi devien trobar l'oportunitat d'aconseguir els anhelats beneficis materials que els permetran de millorar la posició dins la comunitat, beneficis que, com passava en altres indrets, en part devien reinvertir-se en l'agricultura, com potser fou el cas de Iulius Lupus, si l'indret de la troballa de la inscripció correspon al del seu emplaçament originari.
En fi, si l'existència a Dertosa d'una elit de lliberts acomodats és un fenomen social que no es pot deslligar de la important activitast mercantil que devia tenir-hi llloc, aquest ambient econ+omic tampoc no és imaginable sense la navegació marítima i la fluvial. De la importància del tràfic comercial per aquest riu, ja en parlà Aviè (Ora Mar, va 503) i, que n'aporta la notícia més precisa la recerca arqueològica, com en el cas del comerç vinícola, ben rastrejable per les restes amfòriques.
En la descripció que César féu de la batalla d'Ilerda. També s'hi troben al.lusions circumstancials a la navegació per l'Ebre (CAes, B.c. I??61). Dertosa ja devia ésser, doncs, la porta comercial més important de les terres de la depressió de l'Ebre en època romana per on devien realitzar-se una bona part dels intercanvis d'aquestes terres interiors de la Citerior amb l'exterior.
Margarida Genera i Monells (Cap d'Arqueologia de Tarragona) Jordi Pons i Sala
Extracte de l'article publicat al 8è Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà.
1 comentari:
Aquesta làpida funerària és de gran importància històrica perquè ha estat l'única trobada fora del nucli urbà de Tortosa. Mereixeria un lloc més adient, ja que on la guardem actualment no és l'adequat, en absolut. La manca d'un local adient a Campredó per a situar aquesta làpida, quadres, restes arqueològiques, etc., ens endarrereix el nostre treball de recerca. A veure, si hi ha alguna possible solució.
Publica un comentari a l'entrada