Excursio pel terme: video d'Oriol Gracià

El procés de dignificació del patrimoni històric de Campredó (3)

La restauració dels nostres edificis templers (Torre de Font de Quinto i Casa del Prat) està a punt de concloure, de la qual cosa ens hem de felicitar tots plegats ja que ha estat una reivindicació col·lectiva durant anys i panys. Ha estat una actuació acurada que ha permès recuperar unes construccions medievals en pèssim estat de conservació, després d'anys de desídia política que havia accelerat la seua degradació. Ara cal continuar treballant amb noves idees que permetin embellir-los i dotar-los d'una funcionalitat adient.

El primer d'aquests projectes l'està estudiant la regidoria de turisme del municipi que, a instàncies del regidor republicà Ricard Forés, té previst tirar endavant la museïtzació de la Torre de Font de Quinto seguint el model que ja s'ha portat a terme a la veïna torre de l'ermita de l'Aldea, la qual ha estat dotada de tot un seguit de plafons explicatius que difonen el seu paper al llarg de la història.

D'altra banda, l'alcalde Joan Sanahuja està treballant amb la possibilitat d'adequació dels terrenys circumdants, així com la recuperació de la masia que hi ha vora el camí que porta a la torre. Un projecte necessari que, de ben segur, serà una altra fita important envers la dignificació del nostre patrimoni.

Quant a la Casa del Prat, s'ha de tenir ben present tot l'entramat de muralla que ha quedat al descobert que ens pot obrir el camí de nous i importants estudis històrics. La recuperació de tot el traçat de la muralla és un fet cabdal quant a potenciar aquest històric edifici templer, que compta amb una estructura pètria de primer ordre i amb unes bellíssimes escales en forma "cargol", tal com se les coneix popularment.

En un altre ordre, alguns estudis històrics recents confirmen el fet que una important batalla de les guerres púniques va tenir lloc al nostre terme. De fet, l'historiador romà Tit Livi ja feia esment d'aquest fet en una de les seues obres fa més de 2 mil·lenis. La descoberta d'un campament romà en una partida propera, al terme municipal de l'Aldea, ha estat una de les novetats en l'àmbit històric i arqueològic dels darrers mesos. Tot apunta a què podria haver-ne un altre al voltant de l'esmentada Casa del Prat, la qual cosa mereixeria un estudi acurat.

L'elaboració per part de la parròquia Sant Joan Baptista d'un llibre sobre rutes per conèixer el terme, també pot ser un element clau per col·laborar en la difusió del nostre patrimoni històric.

Des de Soldevila continuarem interessant-nos sobre el patrimoni i treballant temes tan importants com l'emmurallat de la Casa del Prat o la museïtzació de la torre de Font de Quinto que ens ajudin a dignificar totalment un patrimoni que ha sofert negligència durant anys, però que estar recuperant tot el seu esplendor.

Per acabar, no podem deixar de comentar que comptem amb altres elements arqueològics importants com són les tombes antropomorfes a la partida del Rodeo, les sitges de can Despax i de Soldevila o la làpida funerària Júlia Nymphidia; mentre que, quant a arquitectura moderna, la façana del temple Sant Joan Baptista de Campredó és tota una joia arquitectònica, en la qual ens trobem tot un homenatge a la nostra història, apart del contingut religiós propi de l'edifici.

La dignificació del nostre patrimoni està agafant embranzida, veritablement. Hem de fer honor i agafar exemple del famós i alliçonador proverbi: qui perd els orígens, perd la identitat.

Emigdi Subirats

EL PROCÉS DE DIGNIFICACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE CAMPREDÓ (2)

A instàncies del rector Víctor Cardona es va constituir el 2006 el Grup de recerca històrica, que ha aconseguit revitalitzar tot el moviment de reivindicació del nostre patrimoni templer. S'han realitzat nombroses activitats de gran importància. S'han celebrat històriques conferències amb la participació de grans especialistes en el món templer a Catalunya: el Dr. Joan Fuguet, el Dr. Antoni Virgili, el Dr. Laureà Pagarolas i l'arquitecte Salvador Bestraten. Aquestes xerrades varen tenir un gran ressò i seran recordades per la seua qualitat, per l'anàlisi acurat que va fer-se dels monuments i del moment històric de l'Orde del Temple, i per la reivindicació que des del món acadèmic es feia de la restauració d'aquestes construccions templeres. S'han organitzat igualment visites a populars a aquets monuments. S'han elaborat uns plafons informatius sobre el patrimoni, les restes arqueològiques (tombes antropomorfes, sitges, ceràmica, etc.) i el terme. S'ha obert el bloc Campredó templer, www.campredotempler.blogspot.com, per tal de continuar difonent el nostre patrimoni i crear debat al seu entorn.Des de la parròquia Sant Joan Baptista es van editar els Goigs de la Mare de Déu de Solicrú, molt antics i històrics, amb la incorporació d'una petita anàlisi històrica. Aquesta ermita és un altre element patrimonial de notable interès.Des de Soldevila vàrem tornar a endegar la campanya reivindicativa, aquest cop amb contactes directes amb la delegació de cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, al director del qual vam informar-lo degudament de la potencialitat dels edificis, del sentiment ciutadà i de la urgència que el procés de restauració no s'endarrerís més. La bona predisposició de l'esmentada Delegació de cultura i la bona sintonia amb el govern municipal va facilitar que s'aprovés la partida econòmica des de la Conselleria de cultura del govern català per tirar endavant les obres de restauració, que varen començar al gener de 2008. Al març d'aquest mateix any, Soldevila vàrem organitzar un acte informatiu sobre la iniciació del procés de restauració, i comptàrem amb una nova conferència de l'arqueòloga ampostina Cinta Montañés i amb la participació de l'arquitecte de les obres Carles Brull i del delegat de cultura Xavier Vega. Durant aquests darrers mesos, les visites als monuments templers s'han multiplicat, ja que l'interès de la ciutadania campredonenca ha estat molt gran. L'alcalde de Campredó, Joan Sanahuja, ha realitzat visites setmanals a les obres per tal d'observar de primera mà el seu desenvolupament i, sobretot, escoltar la veu dels tècnics. A l'agost de 2008, va inaugurar-se al temple parroquial la històrica exposició Domus Templi (la casa del temple), que va organitzar el regidor de turisme Ricard Forés, per commemorar el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I, el qual va tenir una estreta relació amb el poder de l'Orde del Temple. Va ser un esdeveniment històric per a Campredó, per la importància de l'exposició i per la incorporació del nostre poble al llegat que potencia la marca la Casa del temple. Al novembre del 2008, les obres de la torre de Font de Quinto varen ser visitades pel Conseller de cultura de la Generalitat, Joan Manel Tresserras, el qual va poder comprovar la bellesa de l'edifici emblema de Campredó, i al qual vàrem poder traslladar totes les nostres inquietuds futures envers aquests edificis patrimonials.

Emigdi Subirats

EL PROCÉS DE DIGNIFICACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE CAMPREDÓ (1)

Al gener de 1905, el setmanari catalanista i republicà "El Faro", d'Amposta, publicava un article per enlairar la torre de la Carrova que incloïa unes frases colpidores sobre la torre de Font de Quinto: "Devant per devant n'hi há un'altra, al altre costat de riu, empero aquesta té la construcció més modesta y's troba en un estat de conservació tan deficient, que amenassa desaparéxer s'hi fa rés pera evitarlo" (hem conservat la grafia original). Ha hagut de passar més d'un segle per tal que es fes "alguna cosa" per evitar la degradació dels monuments templers campredonencs que aquest article de principis del segle XX denunciava. I aquesta "alguna cosa" ha estat un projecte de restauració acurat que ha tirat endavant el Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha comptat amb el suport del govern municipal, amb uns tècnics que han realitzat una feina extraordinària, i amb uns constructors i els seus ajudants que s'han esmerat moltíssim en l'obra que portaven a terme.La reivindicació del nostre patrimoni templer ha estat una causa col·lectiva de la ciutadania campredonenca. En pocs temes podríem trobar tanta unanimitat ni tants sentiments compartits. La torre de Font de Quinto ha estat històricament lloc d'aplec ciutadà en jornades com el dijous "jarder" o el divendres sant (dia de les farigoles popularment parlant). Realment emociona sentir les converses al voltant de la torre, on tothom explica les seues vivències i es mostra orgullós d'aquell indret que sentim col·lectivament tan nostre. Molts i moltes ciutadans/es no deixen d'expressar la seua emoció en veure gairebé conclosa l'anhelada restauració.A finals dels anys 1980, des de la revista Soldevila vàrem endegar una campanya de reivindicació del nostre patrimoni templer. Era un moment en què personalment treballava al departament d'arqueologia de la Generalitat, era estudiant d'història a la UNED, i em vaig envoltar de persones que compartien aquesta passió pel nostre patrimoni, entre els quals Pere Izquierdo (anterior director del museu arqueològic de Catalunya), l'arqueòloga Cinta Montañés, l'historiador Hilari Muñoz, i la Dra. Margarida Genera. A Soldevila, vàrem publicar dossiers que demostraven la importància històrica dels nostres monuments, en un moment en què va descobrir-se la làpida funerària romana Júlia Nymphidia al nostre terme, la primera fora del nucli habitat de Tortosa. El 1993, el Grup Local de Pessebristes també va realitzar una notòria tasca de dignificació del patrimoni amb l'elaboració dels primers pessebres monumentals dedicats a aquestes construccions templeres, i amb l'edició d'uns llibrets informatius molt didàctics a partir de 1997. També durant aquests anys des del govern de la pedania, amb l'alcalde Joan Sanahuja, es van endegar els contactes amb l'antiga propietària dels terrenys de les torres, que habitava a l'Aragó, per tal d'adquirir els edificis i els terrenys circumdants. Els tràmits van ser costosos i no va ser fins al 2000 que els edificis templers van passar a ser propietat municipal, amb el mandat a Campredó d'Eduard Gas. Novament des de Soldevila, vàrem realitzar una intensa activitat reivindicativa amb la presentació de nombrosos dossiers al Consell Assessor de Campredó que demanaven un procés de restauració per evitar que continués la degradació. No vàrem comptar amb la col·laboració municipal, malauradament. Vàrem instaurar la diada del patrimoni l'1 de Maig, a la qual li vàrem donar continuïtat durant uns anys. També va publicar-se el llibre "Campredó orígens i actualitat", en el qual hi ha diversos capítols dedicats al patrimoni templer local, que porten les signatures d'historiadors com Joan Vianney Arbeloa o Josep Eixarch, i de la professora Neus Arasa. El 2001 la família Garcia-Ballester, propietària de la finca del Mas de la Missa, va restaurar l'ermita de Solicrú. Malgrat ser de propietat privada, s'hi pot accedir lliurement, i ajuda a configurar un conjunt arquitectònic de primer ordre amb les altres dos torres.

Emigdi Subirats

Restauració de la faça de l'esglèsia

Imatges de l'excursió pel nostre terme

SENSACIONS SOBRE LA RESTAURACIÓ DE LES TORRES TEMPLERES DE CAMPREDÓ

Dissabte 15 de novembre el Grup de Recerca Històrica de Campredó vàrem organitzar una caminada popular per conèixer el nostre terme. Vàrem visitar indrets de notable interès biològic que molts de nosaltres desconeixíem, entre els quals les llacunes dels Argilers amb una exhuberant vegetació al seu voltant. Aquesta era precisament la funció d'aquesta activitat popular, que ens va portar igualment a la torre de Font de Quinto, el veritable símbol de la població. Durant les visites col·lectives a la torre m'emociona comprovar allò que significa les construccions templeres per a bona part dels campredonencs i les campredonenques.

La restauració d'aquests edificis ha estat una reivindicació col·lectiva, a una sola veu, durant anys i panys. S'endeguen fàcilment converses amb gent de generacions molt diverses que t'expliquen amb emoció les seues vivències d'infantesa i adolescència al voltant d'aquells quatre murs carregats d'història. Aquest cop va ser ben especial, ja que comptàvem amb la presència del Conseller de Cultura de la Generalitat de dalt, el republicà Joan Manel Tresserras, ja que aquesta conselleria ha finançat les obres de restauració de la torre i de la Casa del Prat. Davant de la curiositat de veure un cotxe oficial per aquell indret força agrest, a més de la il·lusió d'observar el canvi d'imatge radical de la torre, vàrem poder xerrar sobre mil coses i vàrem comprovar com tothom mostrava la seua satisfacció per l'acurat projecte de restauració, que ha dirigit l'arquitecte Carles Rull, el qual em va confessar que se sentia altament realitzat per tal com ha quedat la restauració i pel fet que al voltant de la Casa del Prat s'hagi descobert una estructura defensiva força interessant per als estudis històrics. La seua feina i la dels paletes i obrers ens mereixen el nostre aplaudiment més sincer. Aquestes trobades ajuden a enlairar els ànims per continuar lluitant per promoure el nostre patrimoni templer.

Ens encanta poder difondre nous projectes, entre els quals la museïtzació de la Torre de Font de Quinto que, aquest cop per part del Grup de suport a ERC de Campredó estem treballant per tirar endavant conjuntament amb el regidor de turisme, el republicà Ricard Forés. És un projecte veritablement il·lusionador que ens ha de permetre fer un altre pas endavant considerable en el procés de dignificació d'aquesta construcció templera, que com hem repetit pel davant i pel darrera: és una reivindicació històrica del conjunt de la ciutadania campredonenca!Tornant al Grup de Recerca Històrica, vàrem obrir el bloc Campredó templer per tal de promocionar el nostre patrimoni i aportar tota mena d'informació per aquells o aquelles que hi estiguin interessats. El rector Víctor Cardona, ànima del grup, està treballant amb l'elaboració de diverses rutes turístiques per difondre els nostres llogarets i el nostre patrimoni, que s'editaran properament.Hem d'agrair al Departament de Cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, dirigit pel republicà i flixanco Xavier Vega, que hagi apostat per l'embelliment d'uns esvelts i històrics edificis que, com recordà l'historiador del món templer, el Dr. Joan Fuguet, en una cèlebre conferència celebrada a l'abril de 2007: demanaven DIGNITAT.

Emigdi Subirats

Campredó: Coneguem el nostre terme

L’EXPOSICIÓ JACOBUS IN DOMUS TEMPLI

Des del passat 27 d'agost i fins al proper 5 de setembre es pot visitar a l'església Sant Joan Baptista de Campredó (Baix Ebre) l'exposició "Jacobus in Domus Templi", que està organitzada per la Regidoria de Turisme de Tortosa amb la col·laboració de l'Associació Cultural Soldevila. És una exposició itinerant que han elaborat conjuntament els municipis que formen part del Domus Templi (Montsó, Alcanyís, Tortosa, Morella, etc.), tots ells vinculats als antics dominis templers a la nostra regió geogràfica. Ens situa davant de la trajectòria vital del rei Jaume I, en el 800 aniversari del seu naixement, així com, òbviament, la seua estreta vinculació amb l'orde del Temple, veritablement clau per a la futura expansió de la històrica Corona d'Aragó al llarg de la segona meitat del segle XIII.
Els membres de Soldevila volem agrair i remarcar l'interès que ha demostrat el regidor de turisme tortosí, el republicà Ricard Forés, per portar aquesta interessant exposició al nostre poble. Per a nosaltres comptar amb aquesta exposició suposa una fita molt important per poder continuar reivindicant la marca Campredó Templer, tal com el mateix regidor va explicitar durant el seu parlament. Durant aquest mateix acte de presentació comptàrem amb la presència de l'arqueòloga ampostina Cinta Montañés, que va destacar la figura del rei Jaume per a la consolidació medieval de la Corona d'Aragó, i també la vinculació de Campredó al món templer. També hem d'agrair la bona predisposició del rector Víctor Cardona, que va cedir encantat l'església per poder ubicar aquesta exposició, amb la qual cosa continua mostrant-se com un motor cultural campredonenc.
“Jacobus in Domus Templi” s'articula en vuit plafons que conformen un octagon per detallar els principals passatges de la vida del Bon rei Jaume I, i compta amb el complement de dos projeccions sobre els murs de la sala (imatges de celebracions festives del vuitè centenari, fotografies medievals i textos relacionats). Al perímetre exterior se'ns informa sobre el rei guerrer i la seua relació amb l'Orde del Temple, mentre que a l'interior ens aporten pinzellades sobre la vida cultural de l'època. L'exposició ha estat ideada per apropar l'experiència vital del rei conqueridor. La seua forma de pensar es reflecteix amb claredat mitjançant l'única crònica medieval dictada per un rei, el Llibre dels Feyts. Podem trobar l'estreta vinculació del monarca amb el territori: l'educació al castell de Montsó, sota la tutela del mestre Guillem de Mont-Rodó, que determinarà el seu caràcter guerrer i la seua intensa fe cristiana. Els templers varen acompanyar el rei en totes les seues campanyes i reberen a canvi privilegis i territoris. La coronació del nen rei a Lleida, la conquesta de Peníscola i la seua relació amb les comandes de Miravet i de Tortosa, son alguns vèrtexs d'aquest octàgon al qual, a la recreació de miniatures i d'obres artístiques contemporànies s'uneixen projeccions de representacions i fragments de textos extrets de la crònica reial.
Durant els darrers mesos s’han realitzat un seguit d’activitats molt variades per difondre el fet templer a Campredó: elaboració d’uns plafons informatius (exposició permanent a l’esmentada església), diverses conferències per part dels Drs. Joan Fuguet i Antoni Virgili, visites guiades al patrimoni templer, l’obertura d’aquest bloc, etc. Val a dir que les obres de restauració de la Torre de Font de Quinto i de la Casa del Prat, que ha tirat endavant el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, estan gairebé enllestides. Aquesta és la millor notícia per afrontar nous reptes pel que respecta a la dignificació del patrimoni templer campredonenc.

Emigdi Subirats

Imatges Conferència Laureà Pagarolas

Conferència Laureà Pagarolas

El passat diumenge 20 d'abril, el Dr. Laureà Pagarolas (director de l'Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona) va impartir una esplèndida conferència al poble de Campredó (Baix Ebre), en el marc de la jornada del Totxo (per recaptar diners per a Mans Unides), que organitza anualment la parròquia Sant Joan Baptista. L'il·lustre conferenciant va fer un exhaustiu repàs històric sobre els quefers de l'orde del Temple i la seua expansió i influència en el nostre terme, situat en el tram final de l'Ebre. Va usar un llenguatge molt entenedor per fer-nos saber com s'organitzaven administrativament els templers, mitjançant comandes i sotscomandes com la del Prat, que governava el territori actual de Campredó, la qual cosa és molt important per comprendre el nostre passat i adonar-nos-en de la importància estratègica que va tenir. Va fer esment de diversos noms importantíssims per a la nostra història, que fins ara ens eren desconeguts, malgrat que eren els senyors responsables del territori campredonenc a l'edat mitjana. També va fer cinc cèntims dels edificis medievals que hi ha al nostre terme, els quals servien com a residència dels senyors del Temple durant molt temps. Davant del nombrós públic assistent, d'una manera amena, ens va anar informant dels diferents episodis històrics que va viure el nostre territori quan pertanyia a la històrica orde de Sant Joan. El Dr. Pagarolas va rebre com a obsequi de mans de Mn. Víctor Cardona el llibre "Campredó orígens i actualitat" i el de la parròquia de Campredó. Anteriorment a la xerrada, vàrem poder visitar amb el Dr. Pagarolas les construccions templeres locals ( la torre de Font de Quinto i la Casa del Prat). Ens acompanyava igualment l'alcalde de Campredó, Joan Sanahuja, i el Dr. Joan Fuguet (autor de "Templers i Hospitalers") i la seua esposa. Va ser una visita molt agradable que ens va permetre veure in situ les obres de restauració que s'endegaren al mes de febrer. Tant Pagarolas com Fuguet reconegueren la categoria de les escales de cargol de la Casa del Prat, que podem veure en la imatge de dalt. Ens hem de felicitar pel fet que ens els darrers mesos a Campredó hem tingut quatre conferències d'alt nivell impartides pel Dr. Joan Fuguet, el Dr. Antoni Virgili, l'arqueòloga Cinta Montañés, i aquesta darrera del Dr. Laureà Pagarolas. Hem d'agrair l'impuls que està donant el rector Víctor Cardona a tot l'entramat de reivindicació del patrimoni històric local, amb la creació igualment del Grup de recerca històrica. Laureà Pagarolas és autor dels llibres: "El col·legi de notaris de Barcelona: història de la seu d'una institució civil catalana", "El protocol del notari Benanat Rimentol (1351), Guia de Vinyols i els arcs. Ha col·laborat en obres com "Tipología documental y posibilidades de aprovechamiento histórico de los libros notariales catalanes", "Aragón en la Edad Media: perspectivas actuales sobre las fuentes notariales de la Edad Media", "El archivo histórico de protocolos de Barcelona", "Els senyorius templers de les Terres de l'Ebre", "Actes de les primeres jornades sobre els ordes religioso-militars als Països Catalans: (segles XII-XIX)". Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades com: Arxius i autogovern a Catalunya: el futur de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, La fi del domini de l'Orde del Temple a Tortosa: la permuta de 1294".

Les obres a la Torre de Campredó

Les obres a la Casa del Prat

Divendres Sant a la Torre de Font de Quinto

Una de les tradicions més arrelades al poble de Campredó és l’excursió que es realitza el matí de “Divendres sant” a la torre de Font de Quinto, la qual ha tingut lloc durant dècades, i en la qual hi han participat llavors moltes generacions de ciutadans. El nom popular de la jornada és el “dia de la frígola” (farigola), ja que històricament la població s’hi desplaçava per recollir frígoles i després menjar-les en forma de sopa. De bon matí els més joves es reuneixen a la plaça de l’església, agafen les bicicletes i formen grups ciclistes que fa goig de veure. Pel camí es troben amb la companyia de nombrosos grups d’adults que prefereixen desplaçar-s’hi a peu i anar xerrant tota l’estona. És una veritable jornada de germanor, ja que colles senceres d’amics i amigues s’apleguen per passar el matí junts. També és una mostra més de la simbologia que té la torre de Font de Quinto per a la majoria dels campredonencs i de les campredonenques, com a veritable emblema de la nostra població. Enguany teníem un al·licient més, havent començat les anhelades obres de restauració. Una bona colla de gent també varen visitar la Casa del Prat, i varen endegar interessants converses sobre aquest excel·lent edifici medieval, que estava en runes, les obres del qual ja permeten visualitzar un interessant procés de restauració.

Grafitis a la Torra

Durant els darrers mesos s’han anat publicant diversos llibres sobre la Batalla de l’Ebre, l’interès dels historiadors per la qual torna a ser primordial ja que s’apropa el seu 70è aniversari. Va ser la més important de la cruenta Guerra Civil (més bé incivil). A partir de l’estrepitosa derrota de l’exèrcit republicà, els Països Catalans varen haver de sofrir una inacabable dictadura, amb intent de genocidi lingüístic i cultural inclòs, que va durar gairebé quatre dècades. Al pioner llibre d’en Lluís Mesquida (1970) s’han unit altres com els d’en Josep Sánchez Cervelló i en Jordi M. Reverté. Tots ells presten òbviament una especial atenció a les estratègies més transcendentals de la batalla, els caps principals (una mena de directors d’una pel•lícula bèl•lica), alhora que fan cinc cèntims de la tragèdia humana que varen haver de sofrir centenars de soldats idealistes que ben bé no sabien la raó per la qual lluitaven. A part de la sagnant lluita que va lliurar-se a les serres de Pàndols i de Cavalls, molts d’aquests estudiosos destaquen el punt estratègic que va suposar el pas del riu a l’alçada de Font de Quinto, quan les tropes lleials a l’ordre establert es dirigien cap al terme de Mianes durant el qual varen sofrir incomptables pèrdues.
La intenció d’aquest article no és fer un record històric de la batalla, per això estan els llibres ben documentals dels especialistes, sinó parlar d’uns peculiars grafits que han estat trobats al primer pis de la torre de Font de Quinto. Es tracta d’una sèrie de frases escrites damunt de les pedres per soldats republicans i membres de les Brigades internacionals, que o bé varen amagar-se allí casualment o els servia de lloc estratègic habitual per controlar els moviments de l’altra banda de riu on estaven les tropes feixistes, per la bona vista que els proporcionava l’alçada i aquesta situació veritablement privilegiada. Aquests grafits porten el segell de l’idealisme llibertari, amb el consegüent dibuix d’un home amb l’emblema comunista, la falç i el martell, i d’un significatiu estel. Un d’ells s’expressa amb els eslògans: Viva la Juventud Socialista Unificada i Viva la unidad, i estan signats per en José Martínez, un dels milers d’anònims soldats de tots els conflictes bèl•lics (les veritables víctimes), i daten del maig de 1938. Un altre dels escrits ens mostra un poema en francès signat el 3 de juny de 1938 per l’Armand Robert, que ens és molt difícil de transcriure (ja que hi ha un parell de versos il•legibles): Et tant qu’il y aura des fascistes/...nous autres anti-fascistes/ nous batterons contra eux/ mai les vraix proletaires/ nous avons notres devoirs/ la bonheur pour nos mères/ le plus beau des efforts. Aquest soldat solidari, que es considerava part dels “vertaders proletaris” com diu el poema, era membre de la III Unité francesa coneguda com La Marsellesa. Aquests curiosos grafits, fins ara inèdits, són sens dubte un testimoni silenciós de la fase prèvia que va precedir a la tragèdia definitiva.
Aquests missatges que s’han conservat anònimament durant gairebé setanta anys en aquesta torre són significatius, ja que són una viva mostra que els éssers humans en situació límit necessiten expressar els seus ideals de totes totes, en forma oral o escrita. Alhora que són el patètic espill de la manca d’entesa, de la lluita fratricida, i de la imposició d’uns per damunt dels altres. Com a curiositat, cal recordar que aquests documents visuals redactar-se de manera rudimentària damunt d’una pedra no van ser requisats i traslladats a la culta ciutat universitària de Salamanca (perquè el règim no sabia de la seva existència), i d’aquesta manera els catalans no els hem hagut de “robar” del seu lloc legítim a l’urbs espanyola, tal com s’expressa avui dia la Brunete mediàtica i els ideòlegs del nacionalisme espanyol, no tan sols del PP sinó també de molts sectors del PSOE, els artífexs de les rebaixes estatutàries a base de tisora afilada. L’Armand Robert i el José Martínez lluitaven per un món solidari i una esperança de llibertat que va ser esclafada en el seu dia.
Emigdi Subirats

Acte extraordinari sobre el mon templer a Campredó

Dissabte 1 de març va tenir lloc un acte històric de reivindicació del nostre passat templer al Casal Francesc Llop de Campredó. Després de més de 20 anys de lluita i reivindicació del patrimoni templer local (la Torre de Font de Quinto i la Casa del Prat), la Generalitat ha endegat les obres de restauració, amb la qual cosa vàrem creure necessari l'organització d'una jornada pública d'explicació del projecte i d'aprofundiment del seu valor històric, en la qual hi varen intervenir: Xavier Vega (delegat de cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre), Carles Rull (arquitecte i tècnic responsable de les obres), Joan Sanahuja (alcalde), Cinta Montañés (arqueòloga) i Emigdi Subirats (historiador amateur). Des de l'Associació Soldevila vàrem voler deixar palés públicament que era un acte primordial per a nosaltres ja que portàvem una llarguíssima trajectòria reivindicant la importància històrica dels nostres edificis medievals i la necessitat de la seua dignificació després d'anys de desídia i negligència. Vàrem fer esment d'un paràgraf històric que va publicar el setmanari republicà "El Faro" d'Amposta allà pel llunyà gener de 1905, mitjançant el qual ja denunciava en un article de lloança de les virtuts de la veïna Torre de la Carrova: "Devant per devant, n'hi há un' altra, al altre costat del riu; empero aquesta té la construcció més modesta y's troba en un estat de conservació tan deficient, que amenassa desaparéxer si no s'hi fa rés pera evitarlo". Vàrem lamentar que han hagut de passar 103 anys per poder "evitar-ho".Personalment vaig voler fer cinc cèntims de la vinculació de cadascú (cada ciutadà campredonenc) amb les torres, els records d'infantesa que ens portaven a jornades com el dijous "jarder" o el divendres sant (dia de les farigoles al poble), quan la ciutadania campredonenca s'aplega al voltant d'aquests edificis; a la vegada calia recordar el fet que la majoria d'associacions locals (Soldevila, Associació de Jubilats, UE Campredó, etc.) inclouen la torre en el seu escut, un fet simbòlic que ens satisfà moltíssim. El flixanco Xavier Vega va mostrar-se molt satisfet per haver pogut tirar endavant aquest projecte, el qual ha estat envoltat de tot un seguit d'entrebancs burocràtics. Va explicar que la seua vinculació política amb Campredó el fa sentir satisfet i orgullós de la seua feina, ja que va aconseguir "desencallar" la construcció del col·legi de Campredó quan era coordinador de la Delegació d'ensenyament de la Generalitat a les nostres comarques (una autèntica prioritat per al poble, ja que els locals que ubicaven l'antiga escola eren deplorables), i ara havia pogut tirar endavant aquest urgent projecte de restauració del nostre patrimoni templer, dos fets crucials per a la nostra població.Carles Rull va admetre que no coneixia les torres campredonenques abans que se li encarregués el projecte, però que després de ficar-s'hi a treballar i haver parlat amb tècnics especialistes, s'ha engrescat moltísissim amb la bellesa arquitectònica dels edificis i també amb les seues possibilitats futures. L'alcalde Joan Sanahuja va recordar la importància de les torres per al nostre poble, remarcant també els sentiments de la ciutadania envers els monuments templers.La conferència que va impartir Cinta Montañés va ser realment extraordinària. Aprofito l 'avinentesa per a tornar-la a felicitar de tot cor. Va fer un repàs exhaustiu del passat de les nombroses fortificacions vora riu, des del periode cartaginès (època que ella sol reivindicar constantment per la seua importància per al territori ebrenc, malgrat que ha estat molt poc estudiat a casa nostra). Mitjançant l'ús d'una gran quantitat d'imatges va fer una magnífica comparació entre els valors arquitectònics de la torre de Font de Quinto amb d'altres de la costa mediterrània fins arribar a la zona de la Catalunya del nord (Cotlliure, Foix, etc.), també va voler ensenyar-nos la diferència estètica entre torres ja restaurades i les que es troben en vies de restauració. Va acabar reconeixent la importància dels nostres edificis i mostrant-se molt satisfeta del desenvolupament del projecte de restauració, especialment a la Casa del Prat, ja que està tenint lloc alguns descobriments veritablement interessants en forma de fortificació.Una jornada històrica, doncs, que ens fa sentir molt satisfets als organitzadors. Des de Soldevila tornarem a organitzar el proper 1 de maig la III Diada del Patrimoni campredonenc (tal com férem els anys 2001 i 2002), que tindrà lloc al voltant de l'ermita de Solicrú (ja que la Torre de Font de Quinto encara continuarà en obres), durant la qual tornarem a posar en el lloc que es mereix el nostre ric patrimoni medieval.

La Restauració de les Torres

Informació del projecte de Restauració

Projecte Bàsic

Licitació de l'obra i adjudicació

TEYCO