Aquest text correspon a l’enciclopèdia Catalunya Romànica.
El castell, anomenat també torre de Campredó o de la Font de Quinto, s’aixeca al cim d’un turó situat al límit del riberal pla de l’Ebre, ara cobert sobretot de camps d’arròs. Davant seu, a l’altra banda del riu, hi ha la casa forta de la Torre de la Carrova.
No es tenen referències documentals d’aquesta fortificació, probablement perquè el seu topònim original s’ha perdut. Propers a ella encara es conserven dos topònims, Prat i Pedrera, que designen un espai contigu a l’esquerra de l’Ebre, al sud de Tortosa. La primera menció del lloc de Prat data del novembre de 1152, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà a Pere de Rajadell un camp a l’indret de Prat de Quint. El 1170 el bisbe Ponç pagà 27 morabatins a Bonifaci per un camp en aquest lloc. El 1172 Oller de Tamarit va donar a Ramon de Montcada un camp que tenia a Tortosa, a llevant de l’Ebre, al lloc de Petreram, amb el molí “cum casale et cum caprego et cum aquis et cum prato”.
Construcció de planta rectangular. A l’interior fa 5 m, de llarg, de sud a nord, i té una amplada de 3.6 m. El gruix de les parets, a peu pla, és de 12 cm. Té una alçada total d’uns 10 m. Inicialment era dividida en dues sales. La inferior, amb una alçada d’uns 4 m, era acabada amb una volta gairebé de canó, orientada de sud a nord. Damunt hi havia una altra volta amb característiques semblants.
La porta de l’edifici era situada a la façana oest, gairebé a peu pla; de fet, és a poc més d’1 m del terra exterior, a causa del desnivell que fa la roca basal. Les dovelles i els muntants, a l’exterior, han estat arrencats. Només es conserva l’arc de mig punt fet amb dovelles que hi havia a l’interior. Als costats curts d’aquesta planta inferior hi ha sengles espitlleres.
Al pis superior hi ha dues espitlleres a la façana est, una a la paret nord i una altra a la paret sud. A la cara oest hi ha una finestra que ha estat oberta modernament; la seva llinda és un cabiró de fusta. Potser algunes de les espitlleres també sofriren transformacions i foren eixamplades o se’ls afegiren pedres treballades al voltant.
Finalment, al cim d’aquesta fortificació hi ha una sèrie de permòdols dobles o cartel·les, destinats a aguantar una galeria volada tot al voltant. Hi ha 8 cartel·les als costats llargs i 5 als costats curts.
Els murs són fets amb pedres poc treballades i unides amb molt morter de calç. De fet, les parets de la façana est són fetes amb un encofrat, a base de blocs que tenen una alçada d’uns 90 o 100 cm. La seva forma constructiva recorda la d’altres fortificacions d’aquesta comarca, com la d’alguns dels murs del Castell de Carles. Als caires de les parets hi ha uns carreus més grossos. L’exterior devia ser arrebossat.
Actualment aquest antic castell és abandonat i no es conserva pas en gaire bon estat, sobretot a l’interior, tot i que no resta afectada, tal com sembla, l’estabilitat estructural de l’edifici. Cal tenir present que aquesta construcció degué ésser aprofitada en època moderna com a casa de pagès, fet que certament n’ha facilitat la conservació al llarg dels segles. Aquest aprofitament ha comportat, però, que aquest castell medieval sofrís alguns canvis, com per exemple, els esmentats amb relació a algunes obertures o que es rebaixessin alguns dels sostres. A la sala inferior, potser s’aprofità un relleix que hi ha a l’inici de l’arrencada de la volta per a fer-hi un sostre de bigues. Al pis superior, també s’hi féu un sostre nou, amb rajoles. Així mateix, a la banda nord s’obrí una escala que comunicava les dues plantes i que ara ja no existeix.
Al nord-est de la construcció, hi ha restes d’un espai clos per unes parets, que segurament cal relacionar també amb la fortificació primerenca. El gruix de les parets és, però, només d 60 cm.
A l’hora d’analitzar les característiques d’aquesta fortificació, cal dir d’entrada que, tot i rebre el nom de “torre de Campredó”, potser a causa de la seva forma o a causa de la pervivència d’una tradició nascuda arran de la conquesta del segle XX, en realitat és una casa forta o un castell destinat a servir de residència d’un membre de la baixa noblesa. Cal datar aquesta construcció cap al segle XIII; amb tot, si més no els permòdols del nivell superior, han de correspondre als darrers segles medievals.
El castell, anomenat també torre de Campredó o de la Font de Quinto, s’aixeca al cim d’un turó situat al límit del riberal pla de l’Ebre, ara cobert sobretot de camps d’arròs. Davant seu, a l’altra banda del riu, hi ha la casa forta de la Torre de la Carrova.
No es tenen referències documentals d’aquesta fortificació, probablement perquè el seu topònim original s’ha perdut. Propers a ella encara es conserven dos topònims, Prat i Pedrera, que designen un espai contigu a l’esquerra de l’Ebre, al sud de Tortosa. La primera menció del lloc de Prat data del novembre de 1152, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà a Pere de Rajadell un camp a l’indret de Prat de Quint. El 1170 el bisbe Ponç pagà 27 morabatins a Bonifaci per un camp en aquest lloc. El 1172 Oller de Tamarit va donar a Ramon de Montcada un camp que tenia a Tortosa, a llevant de l’Ebre, al lloc de Petreram, amb el molí “cum casale et cum caprego et cum aquis et cum prato”.
Construcció de planta rectangular. A l’interior fa 5 m, de llarg, de sud a nord, i té una amplada de 3.6 m. El gruix de les parets, a peu pla, és de 12 cm. Té una alçada total d’uns 10 m. Inicialment era dividida en dues sales. La inferior, amb una alçada d’uns 4 m, era acabada amb una volta gairebé de canó, orientada de sud a nord. Damunt hi havia una altra volta amb característiques semblants.
La porta de l’edifici era situada a la façana oest, gairebé a peu pla; de fet, és a poc més d’1 m del terra exterior, a causa del desnivell que fa la roca basal. Les dovelles i els muntants, a l’exterior, han estat arrencats. Només es conserva l’arc de mig punt fet amb dovelles que hi havia a l’interior. Als costats curts d’aquesta planta inferior hi ha sengles espitlleres.
Al pis superior hi ha dues espitlleres a la façana est, una a la paret nord i una altra a la paret sud. A la cara oest hi ha una finestra que ha estat oberta modernament; la seva llinda és un cabiró de fusta. Potser algunes de les espitlleres també sofriren transformacions i foren eixamplades o se’ls afegiren pedres treballades al voltant.
Finalment, al cim d’aquesta fortificació hi ha una sèrie de permòdols dobles o cartel·les, destinats a aguantar una galeria volada tot al voltant. Hi ha 8 cartel·les als costats llargs i 5 als costats curts.
Els murs són fets amb pedres poc treballades i unides amb molt morter de calç. De fet, les parets de la façana est són fetes amb un encofrat, a base de blocs que tenen una alçada d’uns 90 o 100 cm. La seva forma constructiva recorda la d’altres fortificacions d’aquesta comarca, com la d’alguns dels murs del Castell de Carles. Als caires de les parets hi ha uns carreus més grossos. L’exterior devia ser arrebossat.
Actualment aquest antic castell és abandonat i no es conserva pas en gaire bon estat, sobretot a l’interior, tot i que no resta afectada, tal com sembla, l’estabilitat estructural de l’edifici. Cal tenir present que aquesta construcció degué ésser aprofitada en època moderna com a casa de pagès, fet que certament n’ha facilitat la conservació al llarg dels segles. Aquest aprofitament ha comportat, però, que aquest castell medieval sofrís alguns canvis, com per exemple, els esmentats amb relació a algunes obertures o que es rebaixessin alguns dels sostres. A la sala inferior, potser s’aprofità un relleix que hi ha a l’inici de l’arrencada de la volta per a fer-hi un sostre de bigues. Al pis superior, també s’hi féu un sostre nou, amb rajoles. Així mateix, a la banda nord s’obrí una escala que comunicava les dues plantes i que ara ja no existeix.
Al nord-est de la construcció, hi ha restes d’un espai clos per unes parets, que segurament cal relacionar també amb la fortificació primerenca. El gruix de les parets és, però, només d 60 cm.
A l’hora d’analitzar les característiques d’aquesta fortificació, cal dir d’entrada que, tot i rebre el nom de “torre de Campredó”, potser a causa de la seva forma o a causa de la pervivència d’una tradició nascuda arran de la conquesta del segle XX, en realitat és una casa forta o un castell destinat a servir de residència d’un membre de la baixa noblesa. Cal datar aquesta construcció cap al segle XIII; amb tot, si més no els permòdols del nivell superior, han de correspondre als darrers segles medievals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada