divendres, 26 d’octubre de 2007

Presentació de Campredó

Són moltes les petjades que arriben a configurar un poble al llarg de la història, les quals aconsegueixen vertebrar una comunitat per xicoteta que sigui. Si donem una mirada a la història de Campredó, hi ha uns pilars bàsics que han estat crucials en la seva formació. Agafarem la data clau de 1820, a partir de la qual coneixem el nom dels primers repobladors de la partida. A meitat del segle XIX, ja hi havia constituït un govern pedani, tot i que la ciutadania encara vivia en hortes molt disperses. De fet, el poble no es comença a unificar fins a finals del mateix segle, a partir de la importància estratègica que adquireix l'heretat del Mas de la Missa, la qual propicià la formació d'un incipient nucli de cases a la Font de Quinto i la Raval del Pom, que suposen els primers agrupaments de població estable que es coneixen. La construcció de les vies del ferrocarril el 1898, i posteriorment l'estació l'any 1922, així com la seua instauració com a eix de comunicació dominant, ens va portar conseqüències immediates, amb l'edificació progressiva de cases a l'actual nucli urbà. Amb posterioritat, va anar creixent paulatinament cap al nord, exercint com a centre l'actual plaça del Forn vell, per després agrupar-se al voltant de l'antic temple parroquial. Va seguir avançant al llarg del carrer Don Àlvaro, en el qual es va formar un barri conegut popularment com la Barceloneta. Ja a partir dels anys setanta, amb el Polígon Industrial "Baix Ebre" en fase de construcció, s'edificaren dos importants nuclis de cases: el primer, damunt de l'antic camp de futbol, al costat de les escoles, que donaren al nostre poble la forma de L; el segon, l'edificació de cinc blocs de pisos consecutius als antics terrenys que eren propietat de la família Escardó-Valls (cedits a la parròquia Sant Joan Baptista), coneguts els tres primers com a Cooperativa de Vivendes "La Forja", els quals eixamplen el poble cap a l'oest i demanen unes noves infraestructures d'accés. Amb l'enquitranament de l'entrada al recinte industrial pel camp de futbol a principis dels noranta, es donà un important pas cap a la configuració actual del poble i les seues portes d'obertura. Campredó disposa d'una partida extensa que va des de les hortes de Soldevila fins a La Pedrera, amb finques agrícoles de secà dedicades al conreu de l'olivera, l'ametller i el garrofer (a les partides de l'Espluga, la Bassa Venècia, el Rodeo, els Argilers, Rocacorba, Les Barraques, Mas dels Flares, etc), i de regadiu (a Soldevila, camí del Mig i el Ribé), que dóna vida als conreus dels cítrics i de diversos vegetals. El nostre poble ha experimentat també el procés industrial més important de les comarques centrals dels Països Catalans. La primera empresa que s'hi instal.là l'any 1976 fou la YKK, de procedència japonesa, que es dedica a la fabricació de cremalleres. Val a dir, que ens ha dotat d'una important vida comercial, especialment famosos són els nostres restaurants que estan molt ocupats durant els dies laborables, alhora que també tenim diverses marques comercials pròpies, entre elles els Olis de la Raval del Pom, Espumosos March, Armat i Ferrallat, Planters Mito, Carnisseries Mulet, Ebregra etc.

Gaudim d'un interessant patrimoni històric, format per les sitges de can Despax i de Soldevila, les tombes antropomorfes del Rodeo, la làpida funerària "Júlia Nymphidia", les Coves d'en Guillem, les restes de la Torre de Soldevila, les runes de l'ermita del Bon Viatge, el molí del Pom, l'ermita de Solicrú, la Llotja o Casa del Prat, i la Torre d'Ayuso o de Font de Quinto. Aquest castell, l'edifici més emblemàtic, està registrat en el catàleg de monuments i conjunts arquitectònics de la Generalitat amb el número R-1-51-67-56, fou adquirit pel Consistori tortosí l'octubre del 2000. És una construcció prismàtica de secció quadrangular que mesura 8.20 m per 6 m de base, per 11 m d'alçada. Avui dia es troba en una situació de deteriorament absolut, com a denúncia de la discriminació quant al tracte envers el patrimoni medieval campredonenc, agafem com a exemple un article publicat al setmanari "El Faro" a la ciutat d'Amposta, el gener del 1906, en el qual ja es comparava l'aspecte de la veïna La Carrova amb la nostra Torra: Devant per devant n'hi há un' altra, al altre costat de riu; empero aquesta té la construcció més modesta y's troba en un estat de conservació tan deficient, que amenassa desaparéxer si no s'hi fa rés pera evitarlo. Malauradament, el mateix podem dir de la Llotja o Casa del Prat, de la qual només es conserva i en condicions molt precàries, la planta baixa. Es tracta d'una peça quadrangular de 5.8 m per 8.20 m de base per uns 5 m d'altura a l'interior, coberta amb una volta de canó apuntada. Manté una escala de caragol, que conserva una estructura pètria formidable, testimoni de la categoria notable que l'edifici havia tingut. En canvi, l'ermita de Solicrú, situada al Lligallo de les Veles (una ruta agropecuària antiguíssima), va ser restaurada durant l'estiu del 2001, pels seus actuals propietaris Garcia Ballester, la qual cosa l'ha convertit en l'edifici campredonenc més imponent. D'altra banda, l'arquitectura moderna està ben representada amb el temple dedicat a Sant Joan Baptista, que disposa d'una original porta que recorda els esdeveniments i personatges històrics més transcendents, i un bon nombre de masies pairals, entre les quals destaca la del Mas de la Missa.

És aquesta mateixa heretat, coneguda durant dècades com Ayuso, la que ha marcat la vida de la ciutadania local. Durant segles va pertànyer a la influent família dels Oliver, els Senyors de Campredó, dos membres d'aquesta nissaga varen ser Presidents de la Generalitat. Al segle XIX, era propietat de la Comtessa de Vallcabra i els seus hereus, fins que la va adquirir la família de Primitiu Ayuso (Polític tradicionalista, Diputat a Corts i President de la Cambra Agrària de Tortosa), de la qual rep el nom. El campredonenc més il.lustre ha estat el pintor impressionista, nascut a l'hort dels Clots, Francesc Llop i Marqués. Va gaudir de notables exposicions a Mèxic, París i Barcelona, i es va guanyar un prestigi dins de la intel.lectualitat catalana del seu temps. Es va envoltar de figures crucials per a la cultura catalana i l'art en general, com el polifacètic dramaturg i pintor Santiago Rusiñol o l'escultor ampostí Innocenci Soriano Montagut. Un altre fet remarcable és l'atorgament per part del rei Carles III, del títol nobiliari de la Baronia de Font de Quinto, que posseïa el senyor Joan de Fàbregues Boixar i Ponts, ciutadà honrat de Barcelona i diputat a Corts, fins que va passar als Valdelomar.

Campredó va sofrir fortament la guerra civil i les seves nefastes conseqüències. El fenomen de l'estraperlo, compra i venda il.legal de menjar, ens va colpir fortament, es va convertir en un mitjà de vida fonamental per a moltes famílies que no tenien cap altra sortida, en uns moments de sagnants repressàlies polítiques i de fortes penúries socials. El caciquisme s'instaurà particularment a la nostra comarca, així com el servilisme envers aquells que tenien més. Una nefasta educació va alienar la nostra gent durant anys i els va carregar de prejudicis de caire religiós, moral i sexual. Hem sofert l'emigració, varen ser moltíssims els conciutadans que als anys cinquanta i seixanta varen haver d'emigrar cap a França i Suïssa, a la recerca de dignes condicions de vida, els quals varen formar autèntiques colònies campredonenques a ciutats suïsses com Ginebra, o pobles francesos com Soissy-sûr-école. Curiosament en els mateixos anys durant els quals el nostre poble va rebre una important onada d'emigració de procedència majoritària d'Andalusia, que varen venir a treballar les terres del Mas de la Missa en particular, molts dels quals s'hi han quedat. Podem dir amb orgull, que hem superat molt bé els moviments migratoris, mentre que recentment ha tornat a veure la instal.lació de famílies provinents de països tan distants com Equador, Eslovàquia o Pakistan.

A nivell esportiu, la Unió Esportiva Campredó ja porta moltes dècades de treball. Als anys setanta es féu una bona feina de difusió del bàsket, mentre que a finals dels vuitanta es va iniciar un campionat de futbol sala, amb la participació de molts equips de la comarca, que segueix tenint un gran èxit. En el camp educatiu, la instauració de l'ESO (la nova reforma escolar), ha canviat el panorama dels pobles rurals. Els xiquets i xiquetes han d'abandonar l'escola local a una edat més jove. La baixa natalitat general arreu de la nació catalana, també ens ha afectat, donat que ha provocat el tancament el curs 2000-2001 de l'històric col.legi de Font de Quinto. Des de l'any 2006 gaudim d'uns nous col·legis, el Ceip Port Rodó gaudeix d'un nou centre reivindicat des de fa molts anys. Les Festes Majors se celebren per la festivitat de Sant Jaume. Són uns dies de germanor, durant els quals són populars els correbous, les vetllades nocturnes de balls, els correfocs tan típics de les festes catalanes, i uns nodrits berenars amb regust a anguila.

Ens trobem doncs, en un moment ple de grans reptes. La implantació d'un nou Polígon Industrial, el "Catalunya Sud", així com la configuració del traçat de l'autovia que connectal'Aldea amb Tortosa, ens ha de dotar d'uns nous accessos, adequats a la nostra realitat. Aquest és l'examen que hem de passar a principis del segle XXI, del resultat del qual depèn el nostre futur i la nostra fesomia.

1 comentari:

gerard ha dit...

A veure si fiqueu com vivien i no sou tan tacaños i compreu una pagina web de les de .com